L’efecte io-io, més que perdre i guanyar pes

Què és, per què es dóna i com prevenir-lo.

L'efecte io-io afecta a la salut negativament.Quan una persona segueix un estil de vida poc saludable amb l’objectiu de perdre pes, és a dir, dietes molt restrictives, dejunis prolongats, elevat consum de productes per “cremar” greixos, diürètics i laxants, o basant la seva alimentació amb un sol tipus d’aliment, el seu cos reacciona perdent aquests quilos de més molt ràpidament perquè el seu organisme sofreix una davallada metabòlica, és a dir, un metabolisme acostumat a ingerir una quantitat elevada d’aliments, de cop i volta, deixa de tenir aquesta font.

Aquests tipus de sistemes per perdre pes no canvia l’estil de vida, i més aviat que tard, la persona els abandona.

T’imagines què li passa al metabolisme? Que recupera el temps perdut! I, en previsió de tornar a estar en la corda fluixa, retenir més l’excés que mengem per guanyar els pes perdut i, per si de cas, una miqueta més.

A l’efecte io-io se l’anomena així perquè la persona perd pes molt ràpidament i, un cop abandona la dieta miraculosa, el recupera. Quan aquesta persona torna a fer un altre tipus de dieta miraculosa, torna a perdre pes, però l’acabarà recuperant així que abandoni el règim. I així successivament, baixant i pujant, baixant i pujant, com un io-io.

Aquesta manera de fer del nostre metabolisme té molt de sentit si l’home passa un període de dejuni o escassetat d’aliments de manera no voluntària, perquè si supera el no poder menjar, el nostre organisme, quan posteriorment s’alimenta, reacciona guardant més i fent un reservori major per si vingués un altre moment de privació alimentària. És un mecanisme de supervivència.

Encara que puguis pensar que “ja m’interessa perdre pes, no m’importa recuperar-lo”, realment sí que importa que aquesta pèrdua sigui progressiva, controlada i per a res molesti el nostre metabolisme. El perquè resideix en les conseqüències que té per la nostra salut l’efecte io-io:

  • Augment de la mortalitat.
  • Acumulació de metabòlits tòxics.
  • Major probabilitat de trastorns psicològics, com la depressió i l’ansietat.
  • Afavorir el desenvolupament de trastorns de la conducta alimentària.

A aquest efecte també s’ha d’afegir l’augment de la frustració que provoca el no assolir l’objectiu del pes desitjat. Aquest sentiment, juntament amb l’ansietat, contribueixin a l’efecte rebot.

Establir una meta a curt termini, ser pacients amb pèrdua de pes i seguir un patró d’alimentació correcte, ens ajudarà a mantenir el pes perdut i no provocar cap davallada a escala metabòlica que posi en perill la nostra salut.

NutriestilEsport

Deja un comentario